Vés al contingut

Fortificacions de Vauban

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fortificacions de Vauban
Dades
TipusGrup i grup d'estructures o edificis Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 1.153,16 ha
zona tampó: 4.341 ha Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 16′ 57″ N, 2° 45′ 32″ E / 50.2825°N,2.7589°E / 50.2825; 2.7589
Format perciutadella d'Arras
avantmuralla i ciutadella de Montlluís
fort de Montdaufin
plaça forta de Neuf-Brisach
ciutadella i avantmuralla de Saint-Martin-de-Ré
forts de la Hougue i de Tatihou
ciutadella de Longwy
avantmuralla urbana, forts de Salettes, de Trois-Têtes, de Randouillet i Dauphin, comunicació Y i pont d'Asfeld de Briançon
torre Vauban
ciutadella, avantmuralla urbana i fort Griffon de Besançon
ciutadella i fort Paté i Medoc de Blaia/Cuçac-Fort-Medoc
avantmuralla, fort i la Cova Bastera de Vilafranca de Conflent Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data2008 (32a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1283

Les fortificacions de Vauban van ser projectades a França pel marquès Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1663-1707) que va ser enginyer i arquitecte militar i que ja en els seus escrits prefigura la ideologia de la Il·lustració francesa.

Les fortificacions projectades per Vauban van donar un cinturó de ferro a França. Va concebre i millorar un centenar de places fortes que no eren pas inexpugnables, com que en aquell temps l'estratègia consistia a guanyar temps davant un atac de l'enemic. Construït entre 1667 i 1707, després de l'annexió de Lilla fins ara al comtat de Flandes, una ciutadella va ser construïda per defensar la ciutat contra l'exèrcit de Carles II de Castella. El 1708 durant la guerra de successió va rendir-se, no per la força de l'assetjant però sí per manca de vitualles i munició.

Fortificacions de Vauban

[modifica]
La porta d'Embrun a la ciutadella de Briançon

Entre 1667 i 1707 Vauban va fer fortificar uns tres-cents ciutats, incloses Antíbol (Fort Carré) Arràs, Auxonne, Barraux, Baiona, Belfort, Bergues, Besançon (Ciutadella de Besançon), Bitche, Blaia, Briançon, Bouillon, Calais, Cambrai, Colmars-les-Alpes, Cotlliure, Douai, Entrevaux, Givet, Gravelines, Hendaia, Huningue, Ieper, Joux, Kehl, Landau, Le Palais (Belle-Île), La Rochelle, Le Quesnoy, Lilla, Lusignan, El Pertús (Fort de Belleguarda), Luxemburg, Maastricht, Maubeuge, Metz, Mont-Dauphin, Montlluís, Montmédy, Namur, Neuf-Brisach, Perpinyà, Plouezoc'h (Château du Taureau), Rocroi, Saarlouis, Saint-Jean-Pied-de-Port, Saint-Omer, Sedan, Toul, Valenciennes, Verdun, Vilafranca de Conflent (poble i Fort Liberia).

Dirigí la construcció de 37 noves fortaleses i ports militars fortificats com Ambleteuse, Brest, Cézembre, Dunkerque, Friburg de Brisgòvia, Le Portel, Rochefort, Saint-Jean-de-Luz (Fort Socoa), Saint-Martin-de-Ré, Toló, Wimereux.

Les dotze fortificacions patrimoni de la humanitat

[modifica]

Dotze de les obres militars de Vauban són classificades des de l'any 2008 com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[1][2] D'aquets dotze n'hi ha dues a la Catalunya Nord: Montlluís i Vilafranca del Conflent.

Fort Liberia a Vilafranca del Conflent

Referències

[modifica]
  1. «Douze fortifications de Vauban au Patrimoine mondial de l'Unesco». Le Monde, 07-07-2008.
  2. «Fortifications of Vauban». Unesco World Heritage Convention, 2008. [Consulta: 21 agost 2024].